L’acompanyament acadèmico-professional amb adolescents

L’acompanyament acadèmico-professional amb adolescents:
un espai d’intersecció on construir una proposta educativa

Revista L'Interrogant, nº 8, pàg. 46-49, (ISSN 1698-5354), 2008, Barcelona
Xavier Orteu
Pilar Verdeguer
Marta Venceslao


En aquestes línies presentem una proposta educativa que sorgeix de la intersecció entre l’espai pròpiament escolar i l’espai prelaboral. Una proposta, que parteix d’aquest punt de connexió de dues realitats diferents, per fer possible la constitució de nous vincles dels adolescents amb el social. Es una oferta adreçada a alumnes de l’ESO amb el que s’anomena “fracàs escolar”.

Es tracta d’una oferta que permet generar noves modalitats en l’articulació de les significacions personals d’aquests joves amb les demandes i exigències socials. És una proposta educativa que ha buscat un escenari social -el del món del treball- en el que l’existència de l’alumne pugui cobrar un nou valor. Una oportunitat diferent de fer llaç amb el món. La proposta d’acompanyament acadèmico-professional per tant, no persegueix que els adolescents trobin feina. No planteja “treballar” com a alternativa a “estudiar”. No busca conduir als nois i noies a recorreguts de caràcter professionalitzador d’escàs valor. Al contrari, busca habilitar oportunitats des del context de l’IES que facin possible noves inscripcions en el social i de retruc, en la pròpia institució.



El valor del treball

Per una banda sabem que els valors que tradicionalment socialitzava el treball han patit profundes transformacions al ritme dels canvis socials. Aquests canvis, produïts durant les últimes dècades, han acabat afectant al mateix concepte de treball i del que s’entén per treballar; han afectat al valor que se li dóna socialment i per tant al seu paper en tant que inclusor social. Això és especialment important pel que fa a com els joves incorporen i s’incorporen a aquests canvis.

Per a aquests joves el treball adquireix un valor nou. Les modalitats emergents de vinculació amb el mercat laboral donen comptes d’una relació flexible, fragmentada i supèrflua. En aquest escenari molts adolescents troben en el treball un instrument per a la realització de certes aspiracions vinculades amb el consum. A aquesta actitud se li ha donat un nom que és interessant conèixer: instrumentalització del treball . De fet , el terme, ve a marcar una diferència amb altres usos històrics donats al treball. Si fa unes dècades el treball era un mitjà de realització personal, la instrumentalització apunta a una manera de prendre’s el treball en la que bàsicament serveix per disposar de diners. La promesa de “realització personal”, en tot cas, es trobaria en un altre lloc. Tot plegat, fa que els recorreguts de certes adolescències siguin seqüències que alternen treball, consum i oci en funció de situacions impossibles de preveure i d’anticipar. És en aquestes seqüències de canvi permanent -i no en la construcció d’un projecte professional- on alguns joves busquen respostes per a la construcció de la seva identitat social.

Això, però, pot ser problemàtic. Sabem que aquests recorreguts que des d’un punt de vista purament laboral es presenten com a fragmentats, produeixen efectes de desqualificació professional de manera molt accelerada. Són recorreguts pel mercat laboral on el valor del subjecte cada cop es basa menys en les seves competències professionals i més en la seva actitud. A mig termini són trajectòries que poden adreçar a alguns joves a una precarització laboral.

A aquest fet, cal sumar-hi la tendència de precipitar la inclusió al mercat de treball d’aquells adolescents que fracassen a nivell acadèmic. Es tracta d’adolescents que immersos en un moment en el que els seus desitjos canvien amb facilitat i on la inestabilitat sembla ser la carta de presentació, no poden fer cap nuament amb l’oferta acadèmica. Com a resultat sembla que tinguin una actitud de deambular per l’institut. Adolescents en els que el desig d’aprendre ha caigut. Joves situats en el límit d’allò que d’institut pot encabir.

És en aquest marc que darrerament hem vist néixer diferents iniciatives que busquen apropar el món laboral a aquests nois. Però cal saber que la majoria de les vegades aquest apropament es fa en clau de disciplinament. En elles el mercat de treball esdevé un nou Amo que ve a ocupar el lloc d’autoritat perdut per l’adult. És fàcil llegir aquestes propostes com una revisió i actualització de les tesi de Pestalozzi: educar al pobre a ser pobre remetent-lo al seu valor en el mercat de treball. El natural, per aquest autor, és que el treball posi a cadascú en el lloc que ha d’ocupar en el social. En elles sembla que la funció educativa només pugui sostenir-se en la mesura que vincula la socialització a les exigències del mercat de treball. Però els efectes d’aquestes pràctiques mostren els límits de la proposta ja que generen nous espais per als “restos socials” .

Cal estar advertits doncs: ofertar un nou lloc amb valor social no és una empresa fàcil. És en aquest context en el que hem desenvolupat una experiència d’acompanyament acadèmico-professional que ofereix un espai amb valor social, un espai que no expulsa als alumnes de l’entorn del institut, sinó que busca estratègies per re-inscriure’ls. Per tant, amb valor social d’ús. Es una proposta d’acompanyament acadèmico-professional, però la pregunta que primer ens hauríem de fer és: què entenem per acompanyament? i per què cal acompanyar-lo?

Per entendre els fonaments de la proposta cal que tinguem en compte dos aspectes. Per una banda quan parlem d’acompanyament fem referència a una certa posició de l’educador. Podem sintetitzar-ho dient que es tracta d’una posició en que l’educador “es deixar orientar pel subjecte”. Una posició que li permet estar atent a quines són les dificultats en l’articulació de l’alumne amb l’IES no confonent els efectes amb les causes. Si bé podem dir que els efectes de les dificultats d’articulació de l’alumne són la inhibició acadèmica, el conflicte, la violència o l’errància . És a dir, les causes, hem de buscar-les en la particularitat de cada llaç amb l’institució IES i amb l’oferta d’aprenentatge que fa. En aquest sentit, entenem que la naturalesa de les dificultats és acadèmica. Es tracta de dificultats d’enllaç amb els continguts escolars i no dificultats únicament de disciplina. Com a conseqüència la nova oferta educativa no ha d’empobrir la possibilitat de fer vincle social d’aquest jove expulsant-lo de la lògica acadèmica. Al contrari, ha de fer possible que cada alumne construeixi nous llaços a través de l’ampliació de les possibilitats de fer vincles.

Per una altra banda, entenem que l’acompanyament a l’alumne pretén un canvi de certes conductes que l’han ubicat en un determinat lloc. Per a fer-ho possible cal fer una proposta d’espais on hi hagi disponibles noves significacions per al subjecte. D’aquí el nostre interès per l’escenari laboral ja que pot permetre noves articulacions entre les significacions personals i les demandes i exigències de la vida social i acadèmica. D’aquesta manera, el treball d’acompanyament académico-professional comença per la construcció d’un sentit en l’aparent sense sentit de l’adolescència.



L’experiència realitzada

L’experiència que presentem s’ha implementat durant el darrer curs acadèmic en varis Instituts d’Educació Secundària (IES) de la ciutat de Badalona. Es tracta d’una proposta adreçada a alumnes que estan en el que s’anomena “aules obertes”, grups on el currículum s’ha adaptat. Habitualment, en aquests espais, s’hi poden trobar alumnes amb conductes que distorsionen l’ambient i el ritme de treball dins l’aula. Es parla de joves que estan en risc de no acreditar el graduat escolar.

Cal aclarir que aquesta proposta d’acompanyament es planteja com una actuació del IES que pretén fer possibles nous escenaris d’enllaç amb la pròpia institució i l’entorn social. No es tracta doncs, com ja s’ha apuntat, d’expulsar als alumnes del marc del institut. És el propi IES qui està proposant noves trajectòries d’enllaç amb l’oferta acadèmica. Aquestes trajectòries es concreten en la possibilitat de que alguns alumnes facin unes estades en entorns laborals dins l’horari lectiu. Que dediquin part del temps escolar en participar en les dinàmiques pròpies d’un entorn laboral, però amb l’encàrrec de retornar la seva experiència al marc de la classe. La selecció d’aquest tipus d’escenari ha permet una certa convergència d’interessos: els dels nois i noies cada cop més a prop de la seva marxa del institut i d’enfrontar-se amb el món adult i el treball; els interessos dels pares en promoure un projecte vital per als seus fills i l’interès del IES per trobar espais on el jove pugui construir noves significacions d’enllaç amb l’institut.

Tot seguit narrem l’experiència en tres moments diferents. Primerament, s’ha realitzat un treball destinat a poder fer explícit què és allò que s’imaginen aquests alumnes quan es parla d’un lloc de treball; què és el treball i què suposa inserir-se en aquest món on el que compta són aspectes desconeguts fins aleshores. És a dir, què s’imaginen aquests joves del fet de treballar i com s’imaginen que ells hi poden formar part. És un moment inicial on l’objectiu ha estat que l’alumne pugui interrogar-se sobre quin paper juga el treball en les seves expectatives de futur. Reflexionar directament sobre el significant treball ha servit per convidar a l’adolescent a pensar en clau de futur.

Aquest aspecte s’ha realitzat a partir de diverses dinàmiques grupals en les que el punt de partida han estat diferents anuncis televisius on es representa el món laboral. El que ens ha interessat transmetre és que fora del marc de l’IES, el món és una trama d’espais socials que enllacen i interconnecten amb diferents perspectives de futur. Llocs disponibles per a ser ocupats sempre i quan es disposi de la clau d’accés, és a dir, dels requisits. Si bé aquesta aproximació no resol el fet de tenir aquests requisits, sí permet tenir-ho en compte. Per tant, ha estat molt interessant pensar amb cada adolescent com s’imagina aquest lloc. Cada alumne ha triat un anunci i ha justificat la seva elecció no només tenint en compte els aspectes estètics sinó també fent una valoració sobre quines condicions i requisits personals creia que calia tenir. Així, per exemple, l’anunci on Bruce Lee acaba dient : “Be water, my friend!”, ha estat un dels més triats en un primer moment, però davant la pregunta de si estàvem disposats a ser flexibles com l’aigua en relació a les condicions laborals o el tipus de tasques a fer, hi ha molts alumnes que han canviat d’opció.

Els anuncis parlen de la realitat social actual. El per què de cada elecció ens ha permès entreveure quines expectatives tenen aquests adolescents més enllà del seu lloc en l’IES. Ens ha aportat elements sobre els ideals que cadascú diposita en el fet de treballar. La tria s’ha comentat i reformulat a classe i això ha permès introduir la mirada del grup en relació al lloc que un pot ocupar. Aquestes dinàmiques han servit per fer explícit allò que el subjecte s’imagina que farà en aquest escenari laboral. Es una estratègia per cercar i incorporar nous atributs en relació a un mateix.

En un segon moment, l’alumne ha sortit fora de l’institut i s’ha vinculat a una empresa. Durant un temps hi ha estat com si fos un més. Participant en aquelles tasques vinculades amb diferents oficis triats amb antelació pel propi alumne en funció dels seus interessos. L’alumne, per tant, s’incorpora a un espai social nou on hi troba: altres companys, un jefe, unes determinades tasques a fer, una normativa,... en definitiva hi troba pautes que regulen i atorguen sentit .

Els alumnes han anat desenvolupant les tasques encomanades i paral•lelament hem fet que s’interroguin sobre com estan ocupant el seu lloc en l’empresa. Gràcies al seguiment tutorial s’han pogut revisar molts aspectes: què fan en l’empresa; com ho fan; a qui s’adrecen per als dubtes; qui els supervisa, etc. En definitiva: com creuen que estan responent al que s’espera d’ells. Posteriorment, hem demanat a cada alumne que identifiqui allò que hem anat elaborant amb diferents imatges de l’empresa. Imatges que s’encarregarà de captar ella amb fotografies. El resultat ha estat un àlbum de fotografies que sintetitzava els moments i espais de la seva estada.

L’última part de l’experiència ha estat la preparació d’una presentació amb les fotos i el text elaborat a partir de les diferents reflexions en la que narren a la resta de la classe allò que han fet en la seva estada. L’interessant d’aquesta última fase ha estat que en la narració realitzada, les dificultats, dubtes i conflictes sorgits, es presenten vinculats a les solucions trobades per cadascú. Ens hem trobat amb que els alumnes han construït un cert discurs personal en el que expliquen com s’han pogut vincular a aquest nou espai. Parlen de com han interpretat allò que s’espera d’ells i com hi han respòs, amb quines estratègies personals. En aquests debats sorgia gairebé automàticament altres exemples de situacions on també s’espera quelcom d’ells tant dins de l’IES com de fora.

Resumint, es tracta d’una proposta educativa on hi ha tres moments: el primer en el que cada alumne s’imagina quin lloc pot ocupar, obre la possibilitat d’ocupar un altre lloc d’una altra manera; el segon, que és el moment de l’estada en l’empresa, on cadascú es posa en joc amb les seves expectatives i allò que se li demana; i finalment, un tercer moment, en el que es convida a cada alumne a pensar què ha passat, a pensar de quins nous atributs se n’ha fet portador i per què. El treball educatiu desenvolupat ha permès que aquests adolescents construeixin nous vincles, noves inscripcions en el social.




L’experiència que presentem s’anomena “Projecte Futur” i ha estat desenvolupada per Insercoop en col•laboració amb l’Ajuntament de Badalona, el Dep. d’Educació de la Generalitat de Catalunya i els responsables dels IES Enric Borràs, Barres i Ones i Badalona IX de la ciutat de Badalona

ALBAIGÉS,Bernat (2003) Crisi del treball i emergencia de noves formes de subjectivitat laboral en els joves. Premi Joventut 2001, Generalitat de Catalunya, Barcelona
SENNETT,R (2007): La Cultura del nuevo capitalismo Ed. Anagrama, Barcelona
BAUMAN,Z. (2005): Vidas desperdiciadas Ed. Paidos, Barcelona
SAUVAGNAT,F.: “El precio de una errancia” en L’Interrogant nº 5, publicació de la Fundació Nou Barris